Article d’opinió
La intel·ligència artificial s’ha convertit en un element fonamental en la transformació de la societat, a tots els països del món. La seva aplicació afecta àmbits tan diversos com l’economia, l’educació, la salut i la seguretat.
Integrar la IA en els processos productius i en la presa de decisions és una necessitat per garantir el desenvolupament i la competitivitat en un món cada cop més digitalitzat.
Ignorar o adoptar de manera insuficient aquesta tecnologia pot tenir conseqüències greus, generant desigualtat, estancament econòmic i problemes estructurals que posaran en risc el progrés de la societat. El mercat laboral es veurà profundament afectat si la intel·ligència artificial no s’implementa de manera adequada. Les empreses que no incorporin la IA en els seus processos quedaran enrere en comparació amb aquelles que aprofitin el seu potencial per millorar l’eficiència i reduir costos. La productivitat en sectors clau com la indústria, els serveis financers o la logística depèn cada cop més de la capacitat d’adaptació a la digitalització i l’automatització. Un país que no desenvolupi polítiques per integrar la IA en el teixit empresarial veurà com les seves indústries perden competitivitat, provocant la deslocalització de negocis, la pèrdua de llocs de treball i una major dependència d’empreses estrangeres que sí han adoptat aquesta tecnologia.
El sistema educatiu també enfrontarà greus reptes si no s’incorpora la IA en els currículums acadèmics i en les metodologies d’ensenyament. El món laboral exigeix cada vegada més coneixements en IA, i els estudiants que no rebin aquesta formació es trobaran en desavantatge. La manca d’educació en IA generarà una bretxa de coneixement que afectarà tant la capacitat d’innovació dels futurs professionals com l’adaptació de la societat als canvis tecnològics. A més, la IA permet millorar l’ensenyament amb sistemes d’aprenentatge personalitzats, anàlisi de dades per optimitzar el rendiment acadèmic i eines que faciliten la comprensió de matèries complexes. No integrar aquestes innovacions en l’educació significarà deixar enrere generacions d’estudiants en un món on la tecnologia és cada cop més determinant.
En el sector sanitari, la manca d’ús de la intel·ligència artificial pot traduir-se en una pèrdua d’eficàcia en el diagnòstic i tractament de malalties. Actualment, la IA s’està utilitzant per analitzar imatges mèdiques, detectar anomalies amb precisió i predir brots epidèmics amb gran rapidesa. No aprofitar aquestes eines implica mantenir sistemes sanitaris menys eficients, amb més marge d’error en els diagnòstics i una capacitat de resposta més lenta davant emergències. A més, la IA està revolucionant la medicina personalitzada, permetent crear tractaments adaptats a les necessitats de cada pacient. No incorporar aquesta tecnologia suposaria una oportunitat perduda per millorar la qualitat de vida i la salut pública en general.
En l’àmbit de la seguretat, la intel·ligència artificial és clau per detectar i prevenir ciberatacs, gestionar infraestructures crítiques i optimitzar la resposta davant de situacions d’emergència. Sense IA, els sistemes de ciberseguretat serien molt més vulnerables, deixant governs, empreses i ciutadans exposats a fraus, robatoris d’identitat i atacs informàtics que podrien paralitzar serveis essencials. A més, la IA ja s’utilitza en el control del trànsit, la detecció de moviments sospitosos i la prevenció de delictes mitjançant anàlisi de patrons de comportament. No incorporar aquestes tecnologies implicaria augmentar el risc d’inseguretat en entorns urbans i dificultar la capacitat de resposta de les autoritats davant situacions de crisi.
La desinformació és un altre dels grans reptes que afrontarà la societat sense el suport de la IA. L’enorme quantitat d’informació que circula a internet i a les xarxes socials fa que sigui gairebé impossible verificar manualment la veracitat de les notícies. La intel·ligència artificial ja s’està utilitzant per detectar continguts falsos, analitzar patrons de desinformació i ajudar a garantir que la informació difosa sigui fiable. Sense aquestes eines, la manipulació de dades i la propagació de notícies falses podrien augmentar de manera alarmant, afectant la presa de decisions col·lectives i individuals en aspectes tan crítics com la salut, la política i l’economia.
La desinformació no només afecta àmbits com la política, la salut o l’economia, sinó que també està influint de manera preocupant en la percepció pública de la intel·ligència artificial. Cada vegada és més habitual veure com mitjans de comunicació, tant de prestigi com d’altres amb menys rigor periodístic, construeixen relats apocalíptics al voltant de la IA, associant-la de manera alarmista amb escenaris de control social absolut, ciberatacs massius i la destrucció de milions de llocs de treball sense matisos ni anàlisis profundes. Aquesta narrativa exagerada i sovint infundada contribueix a generar por en la població, impedint un debat serè i informat sobre els avantatges i els riscos reals d’aquesta tecnologia. En lloc de fomentar una comprensió equilibrada de la IA, es tendeix a presentar-la com una amenaça incontrolable, una força que inevitablement portarà la societat a un col·lapse tecnològic o a una pèrdua de llibertats, quan en realitat el seu desenvolupament i aplicació depenen de la regulació, l’ètica i la responsabilitat humana.
Aquest tipus de discursos catastrofistes dificulten greument la integració adequada de la IA en la societat, ja que generen reticències injustificades i desconfiança en una eina que, ben utilitzada, té el potencial de millorar nombrosos aspectes de la vida quotidiana. A més, aquest enfocament distorsionat desvia l’atenció dels veritables reptes que planteja la IA, com la necessitat d’una regulació clara, el desenvolupament de mecanismes de transparència o la protecció de la privacitat en els seus usos. En comptes d’alimentar la por amb relats de ficció dignes d’un guió cinematogràfic, els mitjans de comunicació haurien de centrar-se a oferir informació contrastada, amb perspectives realistes sobre les implicacions de la IA i les solucions per garantir-ne un ús responsable. Sense aquest canvi d’enfocament, la societat corre el risc de rebutjar de manera irracional una tecnologia que, amb el coneixement adequat, pot convertir-se en una aliada fonamental per al progrés.
A mesura que la IA es converteix en una peça fonamental de la vida moderna, el debat sobre la seva regulació continua evolucionant. L’excés de normatives pot frenar la innovació i dificultar l’adaptació d’empreses i institucions.
L’accés desigual a la IA també podria accentuar les diferències socials i econòmiques. Els països i regions que no desenvolupin estratègies per aprofitar la intel·ligència artificial quedaran marginats en el context global, depenent tecnològicament de nacions més avançades. Aquesta situació podria ampliar la bretxa digital, limitant l’accés a oportunitats educatives i laborals per a milions de persones. A més, les empreses i institucions que no inverteixin en IA quedaran en desavantatge respecte a aquelles que sí ho facin, generant un mercat laboral cada cop més polaritzat entre treballadors amb formació en tecnologia i aquells que quedin relegats a feines amb menys projecció de futur.
Sense una adopció adequada de la intel·ligència artificial, la societat s’enfrontarà a problemes econòmics, educatius, sanitaris i de seguretat que comprometran el seu desenvolupament i estabilitat. La IA ja no és una eina opcional, sinó un factor determinant per al progrés de les societats modernes. Integrar-la de manera estratègica i responsable és essencial per garantir un futur on la tecnologia serveixi per millorar la qualitat de vida i fomentar el creixement de tots els sectors.
L’educació en IA
L’auge de la intel·ligència artificial està redefinint la manera com la societat interactua amb la tecnologia. En resposta a aquest canvi accelerat, governs, institucions acadèmiques i empreses han començat a implantar iniciatives per garantir una formació adequada en IA. La regulació s’ha convertit en un element clau, amb lleis com l’AI Act de la Unió Europea i legislacions estatals als Estats Units que obliguen a integrar la IA en els plans educatius i a formar el personal en el seu ús responsable. Al mateix temps, universitats i companyies tecnològiques han accelerat els seus programes de capacitació per a milions de persones, generant un ecosistema educatiu en constant evolució.
L’educació en IA s’ha establert com una prioritat per als sistemes d’ensenyament de diverses regions. A Califòrnia, una nova llei obliga a incloure la formació en IA en els currículums de primària i secundària, assegurant que els estudiants desenvolupin tant coneixements tècnics com pensament crític. Aquesta estratègia recorda a l’alfabetització digital dels primers anys d’internet, quan es va començar a ensenyar a distingir entre informació fiable i continguts manipulats. A Europa, la Unió Europea ha posat en marxa l’AI Act, en vigor des del 5 de febrer, que estableix requisits de formació per a les empreses que utilitzen IA, obligant-les a instruir el seu personal sobre l’ús correcte dels sistemes i la identificació dels seus riscos i oportunitats. Aquests canvis busquen evitar que la tecnologia avanci més ràpid que la capacitat dels ciutadans per comprendre-la, promovent una societat més conscient dels impactes pràctics de la IA.
L’àmbit universitari també s’està adaptant ràpidament a aquesta realitat. Universitats com la de Florida han començat a integrar la IA en tots els seus programes acadèmics, incorporant-la com una competència transversal en diverses disciplines. Altres institucions, com el Barnard College, han desenvolupat estratègies d’aprenentatge escalonades per assegurar que els estudiants rebin una formació progressiva sobre el funcionament i les implicacions de la IA en els seus respectius camps. Aquestes iniciatives han estat impulsades per la creixent demanda de professionals amb coneixements en IA i per l’impacte de la tecnologia en sectors tan diversos com la salut, les finances i la comunicació.
En l’àmbit laboral, la formació en IA ja no depèn exclusivament de les universitats. Empreses com Nvidia, Google i Intel han llançat programes de capacitació per a milions de treballadors, amb l’objectiu de cobrir la creixent demanda d’especialistes en IA. Aquests programes han permès a molts professionals adquirir noves habilitats i adaptar-se a l’evolució del mercat laboral. No obstant això, experts han assenyalat el risc de deixar en mans de grans corporacions la formació en IA, ja que aquestes poden prioritzar interessos comercials en detriment d’una educació imparcial i independent. Per aquest motiu, institucions acadèmiques i governs han de garantir que l’ensenyament de la IA es faci des d’un enfocament lliure, crític i objectiu.
L’impacte de la IA en la societat transcendeix els àmbits acadèmics i laborals. Segons dades de LinkedIn, les competències en IA s’estan incorporant als perfils professionals a una velocitat cinc vegades superior a altres habilitats. Això posa de manifest la necessitat que el coneixement sobre IA arribi a tots els sectors de la població. Iniciatives com la de la City University de Nova York treballen per assegurar que la formació en IA sigui accessible per a tota la societat. Mitjançant un projecte finançat per Google, aquesta institució està formant docents perquè puguin incorporar la IA en diverses disciplines acadèmiques, abordant tant les seves aplicacions tècniques com el seu impacte social i econòmic. Aquest tipus d’iniciatives pretenen reduir la bretxa de coneixement entre aquells que desenvolupen la tecnologia i aquells que n’han de gestionar els efectes en la seva vida quotidiana.
Josep García.