L’Ajuntament de Tàrrega ha obert el termini per sol·licitar una de les parcel·les disponibles als horts urbans municipals per a l’any 2025. Aquest projecte fomenta l’agricultura ecològica i la sostenibilitat dins el nucli urbà, oferint espais habilitats perquè la ciutadania pugui conrear els seus propis aliments amb el suport d’experts en cultiu sostenible. Els horts, situats en un terreny de 2.625 metres quadrats a la cantonada dels carrers del Canal d’Urgell i Bellpuig, es consoliden com una iniciativa que promou el consum responsable, el contacte amb la natura i la dinamització comunitària.
Les parcel·les, de 50 i 25 metres quadrats, estaran operatives del 3 de març al 31 d’octubre, oferint als adjudicataris l’oportunitat de cultivar verdures, hortalisses i plantes aromàtiques en un entorn preparat per afavorir la producció ecològica. Els participants disposaran d’assessorament tècnic especialitzat, amb formació i orientació en tècniques de cultiu respectuoses amb el medi ambient, fertilització natural i gestió eficient dels recursos. L’objectiu és optimitzar les parcel·les amb un enfocament sostenible, garantint una producció de qualitat sense l’ús de productes químics agressius.
Els ajuntaments que impulsen aquests projectes generen un impacte positiu en la imatge i la qualitat de vida de les ciutats, convertint aquests espais en àrees verdes accessibles per a la població.
L’espai està dissenyat per facilitar el treball agrícola en un entorn equipat amb hivernacle, magatzem per a eines i materials, hotels d’insectes i nius per a ratpenats. Aquestes instal·lacions contribueixen a mantenir l’equilibri ecològic, afavorint la biodiversitat i fomentant la presència d’espècies beneficioses per al control natural de plagues. El sistema de reg per degoteig, alimentat per un pou situat dins del recinte, permet una gestió eficient de l’aigua, reduint el consum i garantint una irrigació òptima per als cultius.
Aquesta iniciativa s’emmarca en les polítiques municipals de foment de la sostenibilitat i l’agricultura urbana, consolidant-se com un projecte de referència per a aquelles persones interessades en l’autoconsum i en el desenvolupament d’un model alimentari més responsable i de proximitat. Els horts urbans de Tàrrega esdevenen, a més, un espai de trobada i intercanvi d’experiències entre veïns i veïnes, reforçant el teixit comunitari i promovent valors vinculats a la cura del medi ambient, la sobirania alimentària i la qualitat de vida.
Els beneficis dels horts urbans: sostenibilitat, salut i cohesió social
Els horts urbans s’han convertit en una eina fonamental per promoure la sostenibilitat, millorar la qualitat de vida a les ciutats i fomentar una alimentació més saludable i de proximitat. Aquests espais, situats en solars municipals, terrasses o comunitats de veïns, permeten conrear aliments frescos en entorns urbans, aprofitant espais desaprofitats i aportant nombrosos beneficis tant ambientals com socials i econòmics.
Millora de la sostenibilitat i el medi ambient
Els horts urbans contribueixen a reduir la petjada ecològica de les ciutats fomentant pràctiques agrícoles sostenibles i reduint la dependència de productes provinents de grans explotacions agrícoles. El cultiu de fruites i verdures en espais urbans permet disminuir l’ús de plaguicides i fertilitzants químics, apostant per tècniques ecològiques com el compostatge, el control biològic de plagues i l’ús eficient de l’aigua mitjançant sistemes de reg per degoteig.
A més, aquests espais afavoreixen la biodiversitat en entorns urbans. La presència d’horts fomenta la proliferació d’espècies beneficioses com abelles, papallones i altres pol·linitzadors que contribueixen a mantenir els ecosistemes en equilibri. L’ús de hotels d’insectes i nius per a ocells i ratpenats ajuda a controlar les poblacions d’insectes no desitjats de manera natural, reduint la necessitat de tractaments químics i potenciant la fauna auxiliar.
Els horts urbans també tenen un efecte positiu en la qualitat de l’aire i la temperatura de les ciutats. Les plantes absorbeixen diòxid de carboni i altres contaminants atmosfèrics, alhora que generen oxigen i redueixen la temperatura ambiental gràcies a l’evapotranspiració. Aquest efecte contribueix a mitigar l’illa de calor urbana, un fenomen provocat per l’acumulació de calor en zones amb excés de formigó i asfalt.
Foment d’una alimentació saludable i de proximitat
L’accés a productes frescos i de temporada és un dels grans avantatges dels horts urbans. L’autoconsum d’aliments conreats en aquests espais redueix la dependència de productes processats i envasats, sovint menys saludables i amb una petjada ecològica elevada a causa del transport i la producció industrial.
El fet de cultivar els propis aliments permet controlar la qualitat del que es consumeix, assegurant-se que no contenen pesticides ni altres químics perjudicials. A més, la proximitat entre el lloc de producció i el de consum elimina la necessitat de transport i emmagatzematge prolongat, mantenint intactes els nutrients i el sabor dels aliments. Aquesta pràctica fomenta hàbits alimentaris més saludables i ajuda a recuperar varietats tradicionals de fruites i verdures que han desaparegut de les grans superfícies comercials.
Cohesió social i dinamització de la comunitat
Els horts urbans esdevenen espais de trobada i convivència on persones de diferents edats i procedències comparteixen experiències i coneixements sobre el cultiu i la natura. Aquests espais fomenten la col·laboració entre veïns, el treball en equip i el sentiment de comunitat, trencant l’aïllament social i generant vincles entre els participants.
Moltes iniciatives d’horts urbans integren programes educatius per a escoles, tallers per a persones grans o activitats per a col·lectius en risc d’exclusió social. Aquestes accions no només transmeten valors com l’esforç, la paciència i el respecte pel medi ambient, sinó que també ofereixen una oportunitat per a la formació i la inserció laboral en sectors com l’agricultura ecològica i la jardineria urbana.
Els horts comunitaris també tenen un impacte positiu en la salut mental i emocional. El contacte amb la natura, l’activitat física i la satisfacció de veure créixer els propis cultius redueixen l’estrès, milloren l’estat d’ànim i fomenten el benestar psicològic. Estudis científics han demostrat que treballar la terra té efectes terapèutics i pot ser una eina útil per a la recuperació de persones amb problemes d’ansietat o depressió.
Beneficis econòmics i alternatives d’autosuficiència
L’agricultura urbana representa una oportunitat per a la diversificació econòmica i l’autosuficiència alimentària. En moltes ciutats, aquests horts permeten reduir la despesa familiar en aliments frescos, especialment en contextos de crisi econòmica. A més, algunes iniciatives han desenvolupat models de comercialització a petita escala, com cooperatives o mercats de proximitat, que afavoreixen l’economia local i la creació de llocs de treball. Els horts urbans també contribueixen a la reutilització de terrenys abandonats o infrautilitzats, donant un ús social i productiu a solars que podrien quedar degradats.
El futur dels horts urbans: cap a ciutats més verdes i resilients
L’expansió dels horts urbans forma part d’un moviment global cap a ciutats més sostenibles i resilients. Amb la creixent preocupació per la crisi climàtica, la seguretat alimentària i la qualitat de vida en entorns urbans, aquest model de producció agrícola es perfila com una eina clau per a la planificació urbana del futur.
Moltes ciutats han incorporat polítiques públiques de suport als horts urbans, destinant recursos a la seva creació i fomentant la participació ciutadana en la seva gestió. A més, la recerca en tecnologies agrícoles innovadores, com els horts verticals o els sistemes d’aquaponia, obre noves possibilitats per a la integració d’aquests espais en el teixit urbà.
Els horts urbans són una solució transversal que afecta la salut, l’economia, la societat i el medi ambient. La seva implantació en les ciutats contribueix a transformar els espais urbans en llocs més habitables, sostenibles i inclusius, generant beneficis que van molt més enllà de la producció d’aliments.